Geoinformació: de l’escassetat a la superabundància. Com gestionar-ho?

Una de les preguntes que calia, comentar en una recent taula rodona sobre Dades Obertes i Geoinformació, celebrada en el context de les 8es Jornades de SIG lliure de Girona, era si les administracions estaven oferint (tota) la Informació Geogràfica o georeferenciable que generen.

Per respondre-la podem exposar les dades sobre evolució de la geoinformació accessible a través de serveis WMS en els últims 10 anys, i que es troba publicada a la xarxa la IDEC [1]. D’aquí prové el títol de l’article: d’una situació on gairebé res era accessible, a una sobreabundància de dades i d'opcions disponibles.

a) Informació disponible

És difícil afirmar que aquesta informació, degudament inventariada i catalogada, sigui tota la que té disponible l’administració pública. Per exemple, les previsions del PCC [2] són les de facilitar 113 capes de geoinformació de la Generalitat, de les quals són encara unes poques les que ja estan disponibles, doncs el procés de desenvolupament del PCC avança molt lentament. Cal pensar en els nombrosos directoris, susceptibles de ser georeferenciats, molts dels quals encara no ho estan, i per tant, no formen part dels actius a disposició dels ciutadans, ni com a directoris ni com a geoinformació. En qualsevol cas, la que actualment s’ofereix és molta. I l’evolució quantitativa en els darrers anys és, segons expressa el següent quadre, prou significativa:

	2003	2006	2009	2013
Registres MD dades	15.000	20.000	27.000	39.000
Registres MD serveis	12	41	259	537
Proveïdors MD	30	76	157	190
Capes accessibles	123	165	5.250	7.300
Accessos a Catàleg	-	3.000	6.900	12.800

Es pot apreciar, tant en el nombre absolut final com en l'evolució anual, l’existència d’un procés d’obertura (publicació i accessibilitat) d’informació majoritàriament de les administracions públiques, fins a disposar actualment d’accés lliure i gratuït a més de 7.000 capes de geoinformació. El tipus d’informació que es facilita, es pot classificar temàticament amb el següent resultat:

En el gràfic anterior, es mostra la temàtica de les capes d'informació publicades, així com el percentatge que cadascuna d'aquestes temàtiques, representa respecte al total de les capes publicades. Fent un ràpid com d'ull al gràfic, es fa pal·lesa la variació temàtica, la qual cosa entenem que representa un factor d’interés, el de la diversitat de tipus de dades, que s’afegeix al del volum de dades disponibles.

Primera Conclusió: El nombre de serveis web, capes disponibles i altres recursos de geoinformació públics i de lliure accés, s’han anat incrementant d’una manera significativa des del 2003, i és actualment molt destacable.

b) Informació utilitzada

Dins d’aquest context, una qüestió destacable és la intensitat en la utilització de les diferents capes de geoinformació, com a idea aproximativa del seu valor per a la comunitat.

No es disposen d’estadístiques completes al respecte, però sí podem aportar les que es generen a través del trànsit de dades que té lloc en la utilització dels visors IDEC, bé per accés directe dels usuaris al visor principal del Geoportal IDEC, bé per accessos dels usuaris a qualsevol dels més de 450 visors Geolocal. Queden fóra, per tant, les visites que es puguin fer des de qualsevol client (no IDEC) als geoserveis que constitueixen la xarxa IDEC. Tot i això, les conclusions de l’anàlisi dels fluxes que tenen lloc dins l’entorn IDEC són prou significatius.

Val a dir que tan sols un petit percentatge de la informació disponible és utilitzada amb certa regularitat i intensitat. Per exemple, al llarg del 2012, les capes i serveis més accedits a través de les aplicacions IDE (essencialment els visors), han estat els següents:

• Capes amb més accessos (a través de visors IDEC)

CAPES	VISITES
Cadastre: parcel·les i construccions	7331
Urbanisme	2862
Rutes	853

• Capes amb més visites (a través de visors IDEC)

SERVIDOR	VISITES
Cadastre	11211
MUC	6601
Planejament urbanístic de Santa Coloma	5406
Equipaments	2752
Activitats comercials (planol.info)	1649
Ortofotografies	1317
Planejament de Tossa de Mar	1155

D'acord amb les dades mostrades en les taules anteriors, es fa patent que l'interès està centrat en la geoinformació a escala local: Cadastre, Planejament, Equipaments, ... (Sense oblidar que no estan comptabilitzats aquí, els accessos a informació de base, com ara els topogràfic i ortofotos, bases generalment emprades com a cartografia de fons o de referència per a la representació d’informació temàtica, dades que com a referents territorials tenen interès implícit i bàsic). Una altra dada interessant, és la que ens informa que aproximadament 1.000 capes diferents (del total de 7.000), són visitades com a mínim un cop a l’any.

Vol dir això, que no cal prestar major atenció a la resta d'informació? En absolut. Un simple accés a una capa, per part d’un únic usuari interessat, pot representar un impacte en estalvi de recursos, superior al que poden obtenir desenes d’usuaris en l’ús de les capes principalment utilitzades o visitades. Ara bé, val a dir que la decisió final dependrà dels costos de publicació i manteniment dels serveis que fan accessible aquestes capes, i que podríem anomenar com “especialitzades”. Avui en dia, podem assegurar que aquests costos son ínfims, si hom disposa ja de l’equipament tecnològic necessari, com és el cas de la majoria d’organitzacions públiques, universitats, municipis i grans empreses.

Segona Conclusió: Molta de la geoinformació disponible és relativament poc utilitzada, probablement sinònim de poc interessant (com a mínim a escala massiva), tal vegada simplement per desconeixement, però convé mantenir la seva existència sempre que els costos estiguin en línia amb els de la publicació web tradicional. Una part relativament petita de la geoinformació publicada (15%), fonamentalment la relacionada amb la descripció física del territori i dels drets jurídics sobre aquest darrer (cadastre, urbanisme), assoleix gairebé el 90 % dels accessos totals (almenys a través dels serveis de visualització IDEC)

c) Difusió i descobriment

Un altre tema que preocupa, és el de la difusió d’aquesta informació. Sobre això cal dir que com més coneguda sigui, més fàcil serà la seva difusió. I per donar-la a conèixer, avui en dia, cal acceptar que les IDE’s i els seus Catàlegs de MD son el millor mitjà per a descobrir què es el que hi ha. I aquests catàlegs, són cada cop més utilitzats. De fet, els accessos al catàleg IDEC van experimentant en els darrers 3-4 anys uns increments de visites, que ronden valors propers al 20 % anual.

El que sí es constata és la manca d’una cultura de generació de metadades que faci que qualsevol dada georeferenciada, sigui fàcilment localitzable. I pel que fa als cercadors tradicionals, també queda demostrat que no estan suficientment adaptats per a la cerca d’aquest tipus de dades.

Un altre punt a tenir en compte, i que convé millorar, són els sistemes de catalogació, ja que tot i l'existència d'estàndards, i que aquests han estat a bastament assumits per part dels proveïdors, el resultat és caòtic. Observeu sinó el Geoportal INSPIRE, que pretén concentrar la meta informació de tot Europa: resulta impossible trobar-hi res! A diferència de l’experiència amb navegadors universals, que en la pràctica es redueixen a 5 o 6 productes (google, mozilla, IE, opera...), l’usuari que vol cercar geoinformació mitjançant Catàlegs, es troba amb tantes opcions com IDE’s hi ha. Per no parlar del concepte mateix de Metadada, l’establiment de paraules clau de cerca, dels formats de presentació del contingut de la metadada, etc. Tot això, conforma un paisatge molt complicat i confós.

Així, mentre l’estat espanyol subministra 107.000 metadades corresponents, suposadament, a temes INSPIRE, tot i que les dades no estiguin harmonitzades, l’estat holandés cobreix el mateix compromís amb només 119 metadades.

La utilitat actual del portal INSPIRE, és pràcticament inexistent, tant pels problemes anteriorment exposats, com per la manca de serveis d’accés, metadades no traduïdes a l’anglès, títols que no expressen el contingut, i un llarg etcètera. Caldrà doncs, fer un esforç important si es pretén convertir el Geoportal Inspire, en el Hub de la geoinformació europea.

Tercera Conclusió: Probablement el problema més greu al que s’enfronta la difusió i ús de la geoinformació accessible per Internet, és la manca de sistemes estructurats, semànticament correctes, usables i harmonitzats

d) Dades obertes

En aquest punt es pot plantejar si, l’impacte de les polítiques de Dades Obertes, seguides amb més o menys convenciment per totes les administracions públiques, és o no constatable en la difusió i utilització de la geoinformació. Segons informació de “Dades Obertes Gencat”, el nombre i evolució dels accessos a la informació disponible ha estat el següent:

Estadístiques accés i ús (descàrrega) de dades de “Dades Obertes” Gencat:

Període: 1 deGener – 19 de Març
6.000 visites / mes	22.000 pàgines /mes

No es disposa d’informació d’accessos filtrada per tipus de dades (tal com les classificades com a “Cartografia i Territori”), però sí se'n coneixen les descàrregues:

Descàrrega de fitxers (dades) cartogràfics i territorials en el període
350	SIGPAC
110	Equipaments públics
100	Planificació territorial / mapes temàtics / toponímia
33	Grafs de carreteres

Quarta Conclusió: Hi ha un grau d’utilització baix dels recursos informació que ofereixen les pàgines “OpenData”, tot i les expectatives que s’hi han posat en aquest exercici de transparència de les administracions. No sembla per tant, un canal per la difusió de la Geoinformació més idoni o útil, que el que ofereixen els Geoportals i els seus Catàlegs. I sembla que la demanda de producte de geoinformació, ara per ara, es manté en nivells molt minsos.

e) Negocis?

Un darrer aspecte, en el qual insisteixen aquests moviments (IDE’s, Inspire, Dades Obertes..), és la repercussió que la disponibilitat d’una àmplia geoinformació té o pot tenir en els negocis, en posar valor afegit sobre la informació bàsica i per tant, generar nova riquesa. Actualment s'estan fent esforços per tal de promoure la contribució del sector privat en la Geoinformació, a través de Projectes Europeus que pivoten a l'entorn de la Directiva INSPIRE: SmeINSPIRE, Congressos INSPIRE, etcètera.

Malgrat tot, però .... Hi ha negoci? Evidentment, això ho hauran de dir les empreses. De totes maneres, és legítim preguntar-se si és precís i necessari que hi hagi negoci. I si tot ha de ser tractat o considerat com si la cartografia i geoinformació, hagués de ser un producte de consum massiu. No hi ha dubte que en l’àmbit de la localització, els referents de representació del territori, sigui o no cartografia com a tal, tindran un consum massiu, en la mesura que moltes aplicacions de localització corren pel món. Però altra informació, diguem topogràfica d’alta resolució, geodèsica, etc., no té perquè ser sempre d’utilització massiva. Recordem aquí el terme esperança matemàtica, que podem aplicar al producte cartogràfic...

Un recent estudi realitzat en el marc d’un projecte europeu (SmeINSPIRE) sobre les expectatives del sector privat davant la implementació de la Directiva Inspire (Report on the market potential for GeoICT SMEs in relation to INSPIRE - 299 companies, 18 countries-), ha reportat les següents conclusions:

• Suport a les administracions públiques, com a principal activitat.
• Fonamentalment activitats vinculades amb geolocalització i desenvolupament de clients.
• Nombre d'empreses estimat en 7.000, majoritàriament miniempreses.
• Actualment les expectatives sobre INSPIRE, com a oportunitat de negoci, són baixes.
• Només una tercera part de les empreses, tenen una certa relació amb l'entorn INSPIRE, sobre Metadades i visualització.
• Els temes de major interès, són els locals: cadastre, transport, utilities, adreces ....
• Encara hi ha poca disponibilitat de dades INSPIRE.
• És difícil i prematur, aventurar com poden sorgir negocis i beneficis.

Cinquena Conclusió: És clar que hi ha una poca geoinformació de consum massiu, que ja hem analitzat i identificat, i moltíssima altra l’interés de la qual rau en la possibilitat que en un moment determinat, pugui respondre les exigències específiques d’algun usuari, i que aquest ús representi un valor afegit molt superior al de la mateixa publicació de l’actiu. Pel que fa referència a negoci directe no hi ha encara massa crítica, centrant-se principalment les empreses en els serveis al sector públic. Es mantenen certes expectatives a mesura que el desenvolupament d’INSPIRE avanci. Però cal també reflexionar si és necessari que es generi aquest entorn de negoci, per a justificar la producció de geoinformació i els beneficis de les IDE. A banda de negoci, hi ha impactes econòmics positius i clars en l’establiment d’estàndards, compartició de dades, interoperabilitat, etc.

Unes conclusions finals

Encara que molta informació georeferenciable és encara desconeguda, avui en dia el problema no és accedir a informació, sinó gestionar la seva abundància, fer-ho simple ... des del seu descobriment fins al seu accés i descàrrega.

No hi ha barreres tecnològiques per a la publicació, lliure accés i intercanvi de la geoinformació. Sí que hi ha barrreres culturals i pràctiques. En un món que es mou ràpid, en el que la cultura que triomfa és la del mínim esforç, en la que els productes han d’oferir senzillesa, el mínim esforç possible per a l’usuari, i baix o cap cost, és difícil que s’afirmi una cultura de publicació de dades que inclogui les metadades, model de dades, estàndards, etc., elements tots ells que han demostrat el seu bon funcionament, aplicabilitat i eficàcia, però que, precisament per precisar un cert nivell d’atenció complementària a la mera generació/publicació de dades, costa que siguin assumits i incloses en rutines, per la societat en general.

Cal avançar cap a un canvi cultural: entorns distribuïts, oberts, participatius i gestionar la difusió de la geoinformació impulsant algunes mesures com ara:

• Coordinació entre Dades Obertes i el Catàleg IDE
• Promoure les visites als catàlegs i difondre'n la seva existència.
• Afavorir una cultura “do it yourself” entre els usuaris potencials de la geoinformació, convencent-los de la seva capacitat per a gestionar els múltiples recursos de software disponibles per a tractar les geodades.
• Crear un “core” de geoinformació bàsica, àmpliament coneguda, accedida i utilitzada, que sigui la base per a la futura expansió de la utilització massiva de tota mena de recursos de geoinformació.

El mateix sector privat hauria de promoure solucions tecnològicament i organitzativament noves, basades en la interoperabilitat, els SIG distribuïts corporatius, etc., ja que se’n beneficiaria a mitjà termini, tot el sector.

[1] Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya

[2] Pla Cartogràfic de Catalunya

Jordi Guimet

Centre de Suport a la IDEC (ICGC)